Els 4 poetes de l’Apocalipsi

per a Juma B. Barratxina

ELS QUATRE POETES DE L’APOCALIPSI

Quatre poetes de poble ixen a fer fotos.
Un captura una serra de muntanya,
Un altre un teuladí que beu d’un toll,
Mentre els dos darrers fotografien núvols
Amb formes de persona.

Quatre poetes a l’atur busquen una feina.
Al primer li endollen un despatx,
El segon és contractat a Mercadona,
El tercer i el quart es comboien
I atraquen una joieria de Gandia.

Quatre poetes precaris es queden confinats a un pis menut.
Un escriu sobre un amor infantil,
Un altre fa sonets nacionalistes,
I els dos darrers els plagien els poemes
Del xiquet, la misogínia i la bandera.

Quatre poetes menors es presenten a un premi literari.
El primer queda segon,
El segon queda tercer,
El tercer rep una menció,
I el quart aplaudeix la guanyadora amb èmfasi absolut.

Quatre poetes malalts acaben en un hospital,
El primer contrau un virus contagiós.
El segon té un càncer de pulmons,
El tercer pateix de claustrofòbia,
I el quart té una ferida de punyal en el costat.

Quatre poetes alcohòlics entren en un bar
I demanen cervesa, cassalla, vodka i ginebra.
Però es queden mirant-se a la barra mentre riuen,
Perquè no recorden un vers digne per brindar.

Quatre poetes oblidats es desperten al cementeri.
El primer es deprimeix i es dona a la beguda,
El segon va una llibreria i ho constata,
El tercer s’enamora i forma una família.
El quart, com sempre, escriu el seu darrer poema.