QUAN TRENQUEN UN BES


poema per al bes del mural LGTBI
quatre vegades trencat a Gandia

Gandia té flors liles que s’obrin cada nit
enmig dels murs quan arriba la Lluna.

A Gandia existeix un petit espill on
hi ha qui no podrà enmirallar-se mai.

El meu poble color lila sempre em fa pena,
com quan venia la Fira, l’olor a Fira,

quan ma mare em besava, quan mon pare em besava;
el bes del meu germà; d’una xica; d’una altra.

Tots els besos formaven part del petit espill,
que un cabró ha trencat enmig de les tenebres.

He vist trencar-se besos enmig de les tenebres,
mentre els xiquets passaven rient a l’estiu fràgil.

Panero comparava amar i assassinar,
Ausias March pregava Déu per la seua ànima.

I els besos de les dones romanien secrets,
i els besos de les dones romanien secrets.

“Pots trencar un espill però no el seu reflex”
jo pense a quatre-cents mil metres de distància.

“El meu poble em fa pena quan no trobe reflex”
jo pense a quatre-cents mil metres de distància.

Com en una oració perquè el dia no nasca.
Com en una oració perquè el dia no nasca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s