Ca Saforaui o el combat contra la gelor

Fa uns dies que pense en escriure una petita cosa per a Ca Saforaui. Fa molt de fred a la platja de Gandia i se’m gelen les mans mentre escric. Vinc fa una estona de xarrar sobre decasíl·labs amb Ausias, i sobre per què ens sembla que existeix una elit cultural que domina el pastisset dels poetes, deixant poquet aire per respirar. Aquell castell sembla inaccessible. La cultura literària, tant en castellà com en valencià, és una petita muntanya inaccessible, on, una vegada hi has arribat, busques una copa de cava i et donen coca-cola. He vingut fins a casa en bicicleta i mentre escric se’m gelen les mans. L’hivern a la platja de Gandia és molt humit i quan el fred no entra dins la casa, el fred es fa dins la casa, ix de baix els mobles, els llits, les culleres, els papers, els llibres, el Tirant, l’obra completa de Borges, el receptari valencià de cuina que em regalà Marifé. He escrit poemes en condicions molt pitjors, em dic. Supose que Ausias també.

Ara òbric la motxilla i em pose la dessuadora negra de Ca Saforaui. Funciona. Però tinc encara les mans gelades. Per a qui no ho conega, Ca Saforaui no és més que un grup de persones que treballen de manera desinteressada al barri de les cinc-centes de Gandia. Treballen pel barri: fan classes de repàs als xiquets i xiquetes menudes; organitzen un banc d’aliments; organitzen jocs i recitals; el dia 25 papà Noel va anar i va deixar regals; hui els reis han anat al local del carrer Nou d’Octubre i han donat regals als xiquets del barri. Estic content quan vaig a veure’ls i em conten com els va, quan fem una cervesa, quan entre somriures se’ns escapa el fum de les cigarretes i il·lusionats em comenten que obriran un Menjador Popular, enfront del local on podran donar de menjar a la gent. Són valents. A títol personal puc dir que he col·laborat amb Ca Saforaui en dos bellíssims projectes.
La primera vegada fou, també, de la mà de Saforíssims, societat literària, als que també els dec moltes coses. Tots dos em donaren suport per tirar endavant un festivalet de poesia que organitze al febrer i aleshores es digué Festival de Poesia Jove Gandia// Poètika Saforaui 2019. Gràcies a ells he aconseguit que vinguen a Gandia joves poetes mallorquins, catalans i d’altres indrets valencians, poetes com Laia Maldonado, Chantal Poch o Xavi Mas Craviotto, entre molts altres amics, que conegueren unes iniciatives basades en la col·laboració artística i l’autogestió d’events d’un alt nivell cultural, però des de la base del poble. Aquesta darrera idea és la que més m’encisa de totes. La interrelació d’artistes al voltant del projecte social de Ca Saforaui, molt en el fons, crec que és el camí per on hem d’actuar i renovar les relacions culturals dels artistes de la Safor.
L’altre projecte fou el dels Horts Populars de la Creueta, on es va implicar directament mon pare, Salvador Deusa, el qual des de ja fa un grapat d’anys juntament amb una colla d’amics i amigues ha fet una tasca important de treball solidari, basat en el cultiu d’hortalisses a l’hort de la Creueta, situat a la marjal de Xeresa-Gandia, i la seua donació a menjadors socials o venda per a regals de Nadal als xiquets i xiquetes en risc d’exclusió social del Raval de Gandia. Aquest estiu amb Ca Saforaui hem experimentat aquest model de cultiu amb tomaques, albargines i carabassins. Malgrat tots els problemes que ha suposat, alguna cosa se n’ha pogut fer. Tot depén, com sempre, de la voluntat d’uns pocs, que treballen anònimament, per intentar aportar un granet molt menut d’arena que millore la vida de molts. I això costa molt. Hi ha molts projectes bonics que cauen perquè al final depén de la voluntat de pocs. En primer lloc, tot això costa diners. Ca Saforaui fa uns dies ha obert un VerKami enfocat al finançament del projecte del Menjador Popular. La recompensa pot ser una dessuadora negra que acabem de traure. És negra, calenta, important per a passar l’hivern. Hi ha hiverns que es fan interminables. En aquest enllaç us deixe la forma de participar en la iniciativa del Menjador Popular: clica ací.

Quan tornava en bicicleta fins a ma casa pensava en la tasca del jove Ausias, en les lletres de rap d’Ausias. Crec que el seu treball serà important a la Safor, que fa molts segles que es renova, com les marjals. Encara tinc les mans gelades mentre escric l’article. En eixir del local, amb una cervesa als llavis, Ausias m’ha recitat algunes lletres de rap. La majoria dels versos eren de deu síl·labes. Deia cuidar bé la llar, tornar a l’inici.

Cuidar bé la llar i tornar a l’inici.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s