Record d’un grup de joves adolescents a la porta de l’institut que corrien perill al penya-segat de la bellesa

per als xiquets de Sabadell Nord

*

sempre que tinc
en la meua ment
un bosc petit de felicitat
sempre que m’ocorre
una desgràcia íntima
com quan els ocells es desvien en el vent
perquè el cor els falla, aquella part misteriosa del cor que sempre falla
sempre que tinc
aquests dits una miqueta mullats
per la temptació de les paraules que no ixen de mi amb prou precaució
us veig, us puc veure
flotant entre aquesta línia
a l’altra banda de la pàgina,
com quan s’arreceren les naus a la badia dels pobles com el meu
blancs i lluents,
quan la corda que impedeix que marxen de viatge els meus xiquets
es plena d’argent.

*

a les ànimes que viuen als meus somnis, els dic:
no us oblideu de les ales d’escuma que us creixen a l’esquena
quan la mar està freda i batega i us deixa entrar una estona
dins ella.

com les flors blanques dels ametllers
són unes ales fetes per fugir de les ciutats ocupades
per les petites soledats,
que haureu de provar a la vora
d’aquest penya-segat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s