una cançó per a Isabel Martorell, i 2 poemes contra el govern

CANÇÓ DE LA DAMA ISABEL MARTORELL

A la finestra negra d’Isabel
es veia flotar un badall verd.
“Dorm gesmilera dins la panxa
no tens nom, però ets blanca”

Què li passa a la pobra Isabel?
Teuladins li entren a casa,
picoretes picoretes en la panxa,
i ella creu que es culpa seua.

Dorm, dorm dins la panxa,
no cresques sense mi,
que ets el meu tresor i ets l’ama
del corral i del trapig.

Li pintaven llavis i cabells,
li pujaven flors de taula
i ella canta: on és el vent?
per què la fe no m’escalfa?

Què li passa a la pobra Isabel?
El poeta sent com canta:
“No cresques sense mi, amor,
vine que muic i no tens nom”

Dorm dorm dins la panxa,
no cresques sense mi,
que ets el meu tresor i ets l’ama
del corral i del trapig
.

*

Aquest article té només un objectiu
que és explotar enmig del Palau de Congressos
del País Valencià. Compte enrere: tic, tac.
Aquest article està dedicat als polítics,
i a tu, president, i a tu, policia.

L’objectiu és el que llegiu, una amenaça.
Podeu vindre a per mi. He combatut a Itàlia.
A mi no em matarà una bala, sinó
un ramat de pardals gegants del segle quinze. 
Escric aquest article a favor de la culpa.

No, en realitat és una carta d’amor
per a una xica guapa que es pintava les ungles
de color verd i que s’ha enamorat moltíssim.
Escric perquè tinc pena, que no torne mai, ella,
a gitar-se damunt meu, esclafant-se els pits.

He fumat un canut a la llum de la lluna,
com esperant veure-la baixar per una escala.
Vos espere com un holograma verd
el dissabte a la mitja nit als 4 cantons.
Vos estic esperant. Podeu vindre a per mi. 

GANDIA 1437, GANDIA 2021

*

Charles Baudelaire volia matar el seu padrastre
enmig de la revolta contra Lluís Sisé.
Son pare era un gendarme de l’exèrcit francés.
Escolteu-me, govern valencià, que teniu
els ossos d’Isabel Martorell de Cotalba
i els teniu sens cura en un basquet de taronges,
que no impediu les càrregues contra els manifestants,
heu de saber que un dia pot sortir un poeta
com jo, molt exquisit, de col·legi de pago
un tipus aparentment modèlic que de sobte
vol llançar-ho tot a perdre per l’ideal,
un ideal senzill, però, un ideal
d’adolescent poeta, un poeta invencible
qualsevol dia pot tindre la intenció de
matar un policia, com en Charles Baudelaire
que va arribar a una mani i el van felicitar
per donar suport a matar els reis de França.
Ell va dir que hi va anar per si veia son pare.
– He vingut a la mani per matar a mon pare,
és un puto gendarme. – Agraïts, Baudelaire.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s