6 d’octubre, 2019, Tehran

un vallesà amb turbant

M’he quedat assegut als marbres que voregen l’estació de metro, i la protegeixen de la selva que s’ha convertit el tràfic a aquestes hores de la tarda. De tant en tant, una ambulància intenta fer-s’hi lloc amb la sirena apagada. Em pregunto si les obrís, si també intentaria fer-se’n un, de lloc, la cançó de les sirenes entre els sorolls de la ciutat. Aquí, sobre els marbres, els dies d’algunes persones que hi jeuen, reposen. Una dona alça la mirada perduda a les persones que surten del metro. Una jove em mira, s’asseu prop meu i escolta música, fins que sent que li arriba l’hora de baixar sota terra. Fins i tot dos homes obren una taula portàtil, prenen te i juguen a escacs. En aquesta petita plaça el silenci fa remor, per sota del bramul i el pas de la multitud. No sé si han nascut amors aquí; ni…

View original post 41 more words

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s