PER SI LES COSES ES POSEN MOLT AGRES

per a Josep Piera, que és el seu aniversari
i per als amics del podcast Comtessa Pardo Bazán, que des del seu programa em van animar a escriure un poema sobre tècniques de guerrilla.

A vegades pense que hauria de cremar tots els poemes i gastar
els pocs diners que em queden al compte bancari
per a comprar un bitllet a l’altra banda del món
per a oblidar la infinita capacitat que té aquest país
per a ser acomodatici i per a sotmetre’s a un ritme de pena
que condiciona de vegades obres poètiques plenes de força.
Sempre som els mateixos, diuen per les notícies.
El meu amic Juma escriu poemes i diàlegs amb el diví.
Va deixar el tabac als 25 anys
i em proposa una possible sortida revolucionaria
per si les coses es posen molt malament.
La idea és senzilla: fer-nos amb fusells i municions
i marxar a les muntanyes.
A Catalunya el Juma es coneix la majoria de les carenes.
A la Safor, les coves usades pels milicians estan tancades per l’Ajuntament,
potser és més inhòspita la serra de Mariola, més adient,
malgrat que jo preferiria quedar-me a la Safor, a prop de ma casa,
o de la Vall de Gallinera.
El comando valencià, doncs imagine que estaria format
per un conjunt de poetes capaços de suportar
aquesta imminent explosió de dolor.
Àngels Moreno, per exemple, hauria de ser-hi
perquè a banda de ser revolucionària seria capaç de curar les ferides
de bala. Pense també en Ismael Sempere,
que em sabria molt greu que el mataren,
pense en Ximo Cano i pense en la pobra Esther Climent
que també té coneixements odontològics que sembla que no
però no vindrien malament.
A la Maria Josep, al Josep Lluís, al pobre Piera,
a la Teresa, no m’agradaria veure’ls patir, ho dic
DE TOT COR.
A l’Àngels Gregori, al Pau Sif, al Rubén Luzón,
a l’Alba Camarassa, la Isabel Garcia Canet, doncs,
els hi diríem les nostres posicions
i els hi demanaríem recursos tècnics, menjar
botelles d’aigua, botelles de cassalla.
El comando català imagine que podria fer molt de mal
si comptaren amb la Maria Sevilla, o amb la Raquel Santanera.
He vist Laia Maldonado alçar peces de més de cent cinquanta quilos amb les cames.
Em faria molta pena veure patir la Carla Fajardo
que segur que s’apuntaria al regiment de Montserrat,
no voldria que les bales la colpiren.
Hi ha bales que passen per l’orella dels poetes.
Hi ha poetes que corren entre pedregades de bales i els passen per les orelles
sense tocar-los.
Confie en què l’Adrián Salcedo encapçalara un atac al Vallès Oriental.
Chantal Poch el pot ajudar, perquè segurament sabria enviar missatges
amb les colomes, i altres ocells.
La Silvie Rothkovic ja viu en un bosc, podríem demanar-li refugi.
Pel que fa a Mallorca, l’única esperança és en Xesc Alemany.
Li comentava al Juma algunes tècniques de guerrilla
que havien sigut usades pels blavers contra Estellés als anys setanta
i pocs anys abans per el Che Guevara en Sierra Maestra.
Cada nit, un poeta voluntari haurà de baixar de la muntanya
i acostar-se fins al campament enemic.
El poeta haurà de disparar, un tret a l’aire,
i després un altre, i després un altre.
Si sobreviu, als vint minuts ha d’intentar tornar al comando sense ser perseguit.
Al dia següent un altre poeta voluntari haurà d’acostar-se als enemics,
i repetir el perillós procediment.
L’esperança és que abandonen les seues posicions després de set dies sense dormir.

Si les coses es posaren molt agres, però molt i molt obscures,
hauríem de pujar a les muntanyes violetes
i disparar: aquest raig de versos socials
fins que l’oblit entregara les armes.
El Juma es va entusiasmar molt amb la idea,
igual que l’Àngels Moreno i igual que la Carla Marco
que em digueren que anirien a les muntanyes.
De segur que sí!, em van dir.
Xesc Alemany em contestà que no ens hem de preocupar per desaparéixer
i que hem de gaudir de l’estona. Xesc lluita en solitari.
Ahir vaig tornar a casa després d’haver escrit moltíssims poemes.
En eixir al balcó vaig escoltar les invisibles ones de la mar.
Vaig escoltar. Les invisibles ones de la mar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s