Sonet del meu Alexandre

Tot es perdrà, va dir aquell robot,
com un xiquet a la vora de l’aigua.
On han anat els ocells del desert?
Aquells falcons que abans eren en gàbies,
sempre iracunds, ara volaran lliures.
Cíborgs de March que miren les estreles.
On anirem? Les bales plenes d’aire.
Beveu el glop que eixugarà l’ampolla,
ompliu de sang el gerro de l’anís.
Jo vaig tenir la història d’Aquil·les
entre les mans. Vaig tenir Babilònia,
la tremolor del món quan és suau.

Tot es perdrà, va dir aquell robot,
com els ocells cíborgs alliberats.

Tavernes, 2022

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s